Kayak Pirates

Dia 15 – 12 d’agost de 2011: Això s’acaba, per Dr. Tuga

El dia de tornada va ser totalment diferent... a les nostres cares es podia veure l’alegria de qui ha fet algo que recordarà per sempre, i que sap que d’aquí uns quants anys, quan torni a seure a taula amb els seus companys de viatge, no podrà més que riure recordant cada detall del que va passar.

I és veritat, perquè ja ens passa ara.

Personalment, vaig passar-me pràcticament tot el viatge en vaixell, inclosa l’escala a Palma de Mallorca, escrivint el que faltava al diari, intentant recordar tot el que va passar, perquè no es perdés res. Desgraciadament, tot i que les 4 memòries han repassat cada dia, segur que alguna cosa queda en el “sac d’allò que tornarà a sortir quan ningú s’ho esperi”. I també està bé, així ens guardem alguna “sorpresa” per quan aflorin aquests records.

Té raó el Marcos, quan diu que no cal haver acabat la volta per donar sentit al que hem fet... tot i que haig de reconèixer que em va fer molta ràbia no poder acabar-la. Però ens va servir per poder fer encara més coses, i més variades, i viure diferents situacions... Mai arribarem a entendre com vam acabar dormint en una casa amb 4 noies en edat de merèixer, amb 2 bessons hiperactius, i tot el que va comportar. També recordarem sempre la ‘zorra de los kayaks’, però el millor de tot és que ella no ens recordarà a nosaltres...!

En general, ens vam deixar portar, i va ser tot fantàstic.

També va ser un detall que tot ens va quadrar perfectament; tot el que fèiem era com si estigués pensat exactament per 4 persones... a més, he disfrutat molt el fet de que els 4 que érem formem part d’una espècie de cicle simbiòtic en el que, a més de que les coses flueixen per si mateixes, cada tonteria que diu un es completa amb la que diu un altre després, i així successivament fins que no podem riure més.

No crec que sigui imprescindible acabar el que ens falta, però si s’arriba a donar la possibilitat de veure el que ens ha quedat per veure, no diré que no. Ha sigut una experiència única, que m’ha fet venir ganes de viure més experiències úniques. No vull avançar-me als esdeveniments, però sempre m’ha fet gràcia el tema de dormir dins d’un iglú o, com deia el Marcos, motoritzar-nos per voltar una illa massa gran per fer-la a rem... aviat ens reunirem per decidir si els pirates s’allunyen una estona de l’aigua líquida per veure-la d’aprop en un altre estat físic...