La veritat és que quan ho penso alguna cosa es mou a l'estómac. Per mi ha sigut un honor poder compartir aquest temps amb el Capitain Hoker, el Doctor Tuga i en Sir Phomey, han sigut, sense lloc al dubte, els millors acompanyants que existeixen. No hem tingut absolutament res que ens desfés l'enorme experiència,al contrari, qui hagués recollit una anguila morta i putrefacta de l'aigua?, qui hagués trobat allotgament a l'hostil Ciutadella?, qui m'hagués animat a interpelar a la maria?, amb qui les vetllades podien convertir-se en inoblidables?, qui ens hagués cuinat un arrós de peix després d'una dura jornada de rem?, qui m'hagués convençut per fer la primera etapa mundial de kayak a vela?, qui hagués sabut trobat la parula que fa pujar el ànims i fa riure fins a no poder respirar en moments on no queden forces ni ànims?. Sense vosaltres res d'aixó hagués sigut possible.
Així doncs, si dic que aquest ha sigut el millor estiu de la meva vida sense tenir dubte a equivocar-me, cal dir que és gràcies a aquesta tripulació.
No dubto en que això és el final d'un gloriós principi, d'una infinita llista d'aventures de les que només podem imaginar el primer fragment, que el nostre benvolgut Doctor ja ha deixat entreveure. Passem d'estar forts i morenos a haver perdut el físic d'aquest estiu i jugar-nos la vida davant de l'innobrable fred del pirineu dins un entorn de neu.
La propera bogeria és l'iglú, tant de bò ho fem, però si al final (per forces malvades) no ho féssim, no dubteu ni un segon que aquí no s'acaba això.
Amb infinita gratitud a vosaltres i a tots aquells que van fer que avui somrigui pensant en aquestes dates, em despedeixo. I FINS AVIAT.
Poso aquest foto perquè pogueu, en un nivell mínim almenys, veure amb una imatge la sensació del viatge. No necessitàvem res més, una guitarra, un barret, un kayak i la tripulació.
ALL FOR OUR GROG!
