sábado, 21 de enero de 2012
Viatge cap a Ítaca
Atentemente Captain Hooker
NEVER STOP EXPLORING
jueves, 12 de enero de 2012
Dia 15 – 12 d’agost de 2011: Això s’acaba, per Dr. Tuga
El dia de tornada va ser totalment diferent... a les nostres cares es podia veure l’alegria de qui ha fet algo que recordarà per sempre, i que sap que d’aquí uns quants anys, quan torni a seure a taula amb els seus companys de viatge, no podrà més que riure recordant cada detall del que va passar.
I és veritat, perquè ja ens passa ara.
Personalment, vaig passar-me pràcticament tot el viatge en vaixell, inclosa l’escala a Palma de Mallorca, escrivint el que faltava al diari, intentant recordar tot el que va passar, perquè no es perdés res. Desgraciadament, tot i que les 4 memòries han repassat cada dia, segur que alguna cosa queda en el “sac d’allò que tornarà a sortir quan ningú s’ho esperi”. I també està bé, així ens guardem alguna “sorpresa” per quan aflorin aquests records.
Té raó el Marcos, quan diu que no cal haver acabat la volta per donar sentit al que hem fet... tot i que haig de reconèixer que em va fer molta ràbia no poder acabar-la. Però ens va servir per poder fer encara més coses, i més variades, i viure diferents situacions... Mai arribarem a entendre com vam acabar dormint en una casa amb 4 noies en edat de merèixer, amb 2 bessons hiperactius, i tot el que va comportar. També recordarem sempre la ‘zorra de los kayaks’, però el millor de tot és que ella no ens recordarà a nosaltres...!
En general, ens vam deixar portar, i va ser tot fantàstic.
També va ser un detall que tot ens va quadrar perfectament; tot el que fèiem era com si estigués pensat exactament per 4 persones... a més, he disfrutat molt el fet de que els 4 que érem formem part d’una espècie de cicle simbiòtic en el que, a més de que les coses flueixen per si mateixes, cada tonteria que diu un es completa amb la que diu un altre després, i així successivament fins que no podem riure més.
No crec que sigui imprescindible acabar el que ens falta, però si s’arriba a donar la possibilitat de veure el que ens ha quedat per veure, no diré que no. Ha sigut una experiència única, que m’ha fet venir ganes de viure més experiències úniques. No vull avançar-me als esdeveniments, però sempre m’ha fet gràcia el tema de dormir dins d’un iglú o, com deia el Marcos, motoritzar-nos per voltar una illa massa gran per fer-la a rem... aviat ens reunirem per decidir si els pirates s’allunyen una estona de l’aigua líquida per veure-la d’aprop en un altre estat físic...
miércoles, 4 de enero de 2012
Día 15 - 12 de agosto de 2011: El fin, por Sir Phoney
El último día del viaje, que pasamos en el barco de vuelta no fue un día triste para mí. Yo en ningún momento pensé que era una pena no haber terminado la vuelta, ni pensé que deberíamos haber hecho más de esto o menos de aquello. No me importó ser el menos pescador y aventurero del grupo. Quizás me arrepentí de haber saltado el "mocita" que hasta hace un par de semanas noté en mi columna vertebral. Y sí, fue un salto que me afirmó que tengo un bien par de (activar pronunciación americana de Sarah Palin) Cohones, pero tampoco se merece pasar 4 meses adolorido.
¿Hay que repetir la vuelta y esta vez terminarla? No. Creo que no. Ya hemos marcado las calas con las tías más buenas, la próxima vez alquilamos unos kayaks por un día, con el sol bien tomado de antes, aparecemos directamente en la cala repleta de buenorras y si cae algo bien. El resto de días los pasamos en cala Cusí y listos!
¿Próxima aventura? No lo sé, pero es de importancia capital ir disfrazados y quizás en motos.
¿Cómo te podemos conocer, Sir Phoney? Espero que me podáis encontrar pronto en un karaoke, cualquier karaoke.
¿Este es el últomp port del blog? Por mi parte sí.
Gracias por leernos. Gracias, piratas por aguantar. Gracias Doctor Tuga por llevar el blog hasta el final.
All for me grog!
sábado, 10 de diciembre de 2011
http://www.youtube.com/watch?v=o7Fx5EHS4Lo
El coronel no consigue quitársela de la cabeza y se arrepiente, a la vez que no se atreve, de no haberla invitado a tomar algo al acabar la jornada. Aconsejado, insistido, instigado y obligado por el resto de la tripulación, se arma de valor, vuelve y la invita a hacer una cerveza. Y ella acepta.
martes, 6 de diciembre de 2011
Día 13 - Miércoles 10 de agosto de 2011: Comienza la retirada
viernes, 2 de diciembre de 2011
Dia 12 - Dimarts 9 d'agost de 2011: Tornada als orígens, com el Boomerang
jueves, 1 de diciembre de 2011
Día 11 - Lunes 9 de agosto de 2011: Has visto mi gemelo?
Cuando, escandalizados, nos damos cuenta de que son casi las 6'00 h de la mañana, vamos a buscar a las cenicientas y, a falta de zapatos de cristal, las colocamos a ellas (contra su voluntad) en el coche .